Carpe Diem, Rapsòdia catalana núm. 6 (banda simfònica)

Carpe Diem fou escrit durant els mesos de febrer i març de 2019 per encàrrec de la Federació Balear de Bandes de Musica i Associacions Musicals. El meu propòsit ha estat el de compondre una peça original per a banda simfònica de dificultat mitjana, bàsicament tonal i de durada assequible per a agrupacions semi-professionals.

Carpe Diem (Aprofita el dia) vol ser una petita reflexió de la brevetat de la nostra vida, on normalment tots oscil·lem entre moments d’optimisme i d’altres més depressius. Un cop arribats a una certa edat i mirant un xic enrere, ens adonem que tot ha passat massa ràpid i arriba l’hora de fruir intensament el present. Aprofitem els dies perquè el futur és incert i aviat la mort ens vindrà inevitablement. Gaudim del món que ens envolta, la natura, les persones que estimem i cerquem la felicitat al màxim mentre tinguem salut.

Musicalment, el material temàtic principal prové de la cançó popular catalana, presentant, manipulant i combinant les melodies de manera lliure i variada. L’obra s’inicia glosant melodies de caràcter trist, lent i melancòlic: La presó de Lleida i La mort i la donzella. Mica en mica les noves tonades son més alegres, ràpides i de tonalitat major: La cançó del lladre, Muntanyes regalades, L’hereu Riera i El rossinyol, aquestes dues darreres juxtaposades en combinació. Segueix una part central lenta basada en El testament d’Amelia, una tonada extremament trista de gran emoció, tot tornant a aquests espais més melancòlics de la nostra existència.

La repetició d’aquesta melodia ja es combina amb La presó de Lleida, iniciant així una reexposició de tota la part primera, més abreujada i manipulada.

Una pujada de tensió molt gradual portarà a culminar l’obra a un espai final eufòric i brillant fent honor al que el títol de l’obra indica.

(Salvador Brotons)