Bufonesques

Ja fa temps que em voltava pel cap compondre una obra per a quintet de vent. Una formació estandarditzada de grans possibilitats tímbrico-expressives que sempre m’ha atret i de la que, dins la meva faceta d’intèrpret, he estat força practicant. Així mateix, el projecte no passava mai  d’uns quants apunts sobre paper pautat, fins a l’arribada en escena dels membres del quintet gallec Zoar Ensemble. Ells, en assabentar-se de les meves intencions, van donar el cop de mà i el suport necessari per tal que les idees passessin definitivament al paper en forma de Bufonesques. Per tant, l’obra està dedicada als membres del Zoar ensemble com a mostra de gratitud cap a ells.

Per a Bufonesques he buscat un tractament de la textura instrumental on s’afavorís la cohesió del conjunt per sobre de la individualitat instrumental, via duplicacions, especialment a l’uníson i a l’octava, entre d’altres. Una individualitat que es fa palesa a causa de les diferents característiques pròpies de cada instrument de vent, intentant així simular la conjunció d’un quartet de corda, una formació amb característiques instrumentals molt similars i que per tant, empasta per natura. L’obra està dividida en quatre moviments d’una gran teatralitat i to burleta, exemplificats en el caràcter, amb alguns recursos i figuracions musicals, mitjançant els frullati, els riures instrumentals, accentuacions, etc., que per altra banda pretenen imitar els recursos típics que feien servir els bufons de cort medievals en els seus espectacles. (Òscar Àlvarez)