Après Syrinx

Per interpretar aquesta peça, cal una flauta amb pota de Si. L’estructura es basa en una gran unitat, dividida en seccions no estructurals. La línia melòdica principal es basa en les notes: Mi-Si-Mib-Re-Do#-La. Els silencis, que es troben al llarg de tota l’obra, són moments d’energia o de respiració que poden ser curts o llargs, però sempre formant part del caràcter de la línia melòdica que precedeix o continua. Els tons superiors han de sonar clars però profunds, suaus però intensos. Representa la definició més alta de la realització de la línia melòdica principal. Els tons del registre mitjà han de ser dolços, mentre que els tons més baixos han de ser profunds i, a la secció final, amb una mica d’aire suau. En aquesta peça, els sons es troben en una interacció continua amb l’espai. És una sensació mística acompanyada d’accions reals revelades a través de l’estructura, les línies melòdiques, els silencis, el ritme, etc.

YouTube