A Toy

La història del piano de joguina comença el segle XIX, ja que la seva aparició data del 1872; poca edat per a un instrument musical que s’ha guanyat un lloc entre els instruments més grans. L’exemple més famós és el de la Suite for Toy piano de John Cage, composta el 1948 per a un espectacle de dansa anomenat A Diversion, del coreògraf Merce Cunningham. Ja ho va dir Marcel Duchamp, “eines pobres requereixen grans habilitats”.

Víctor Trescolí Sanz torna amb A Toy al món sonor del Toy piano (ja va realitzar un treball amb anterioritat anomenat Sons Petits) on, malgrat la mida d’aquest instrument, la vitalitat i la riquesa hi són molt presents. Aquest músic valencià fa gala d’una tècnica extraordinària esprement les capacitats del Toy piano, instrument ja utilitzat per artistes de la talla de Yan Tiersen, Pascal Comelade o Margaret Leng Tan. El piano de joguina, que utilitza Víctor, és de la marca francesa Michelsonne; va deixar de construir-se als anys 80 i té un so molt característic.