Pequeños solistas (Petits solistes), Peces per a violoncel i orquestra de corda

Georg Goltermann (1824-1898). La foi (La fe)

Ferdinando Ronchini (1865-1938). Mazurka

Gabriel Fauré (1845-1924). Siciliana

Benedetto Marcello (1686-1739). Sonata (Mi menor)

Durant els meus anys com a alumna de violoncel a diferents conservatoris, vaig tenir l’oportunitat, i l’obligació, de fer una audició trimestral pública.

He de reconèixer que haver tocat acompanyada per una orquestra hagués estat una experiència insuperable, però hi ha diversos problemes perquè un alumne pugui gaudir d’aquesta vivència:

• El repertori per a instrument solista i orquestra, sol estar escrit per a veritables solistes, músics formats amb alt nivell tècnic i interpretatiu que poden afrontar les dificultats de les peces
• Les parts orquestrals estan escrites per a una orquestra simfònica amb una plantilla gran.
• Si pensem llavors en una orquestra professional, no té gaire encaix que el solista sigui un nen que toca com a part de la seva formació, sense cap pretensió més gran.

Acabar amb els problemes enumerats, és la raó que m’ha impulsat a afrontar aquest treball, plantejant-ho sota dues premisses fonamentals:

1. El solista ha de ser un alumne de bon nivell, però no necessàriament un prodigi. Per això he triat per orquestrar, peces que a les programacions didàctiques es troben al final dels ensenyaments elementals o al principi de les professionals, res de grans obres.
2. La part orquestral la poden interpretar els companys amb l’orquestra del centre. Per això, he simplificat parts i he tingut en compte els continguts tècnics de cadascuna de les veus.

Ana Valero Lobato