Música escènica, Op. 2 (piano)

Aquesta peculiar composició fou escrita intermitentment entre els mesos de juliol i desembre de 1974, quan tenia 15 anys. És per tant, una de les meves primeres temptatives compositives. Això explica la tardança de quasi 40 anys per a la seva publicació després d’una revisió prou important.

Fascinat per la gran novel·la realista de Tolstoi Anna Karenina vaig voler expressar amb música alguns dels escenaris que la novel·la descriu, en deu episodis per a piano. En el títol final he optat per ometre el nom de la novel·la, doncs amb tota honestedat, la música no arriba ni en concepte ni en qualitat, a la fantàstica magnitud de la novel·la russa. Es tracta, doncs d’unes peces prou agosarades considerant que són escrites per un molt jove principiant en la composició.

Destacaria com a trets genèrics a considerar, l’ambició expressiva juvenil de l’ús del leit-motiv, les textures orquestrals, el contrast de caràcters, i malgrat emprar sempre recursos força primitius, s’obté la voluntat comunicativa efectiva sota uns procediments pianístics ben simplistes.

(Salvador Brotons)