El gat amb botes – Petita simfonia en 4 moviments

“Vet  aquí una vegada …” és com comencen tots els contes. Aquesta obra, per tant, també.

Un inici despert, animat, àgil i divertit que ens descriu el gat que el fill del moliner hereta del seu pare. El gat era tan espavilat (donant mostres d’agilitat per a caçar rates i ratolins, penjant-se dels peus o amagant-se a la farina per fer-se el mort…) que el seu nou amo no es va sobtar en sentir com li deia: “només heu de proporcionar-me una bossa i un parell de botes per caminar entre els matolls, i veureu que la vostra herència no és tan pobra com penseu!!”

El segon moviment ens porta a la melodia malencònica i caricaturesca del fill del moliner, reanomenat pel gat com a Marquès de Carabàs. Un personatge grotesc que veu com el seu gat, astut i murri, el promociona a la cort i el col·loca de forma imaginativa com a futur marit de la princesa, tot demostrant-li que la seva herència realment no era tan pobra com es pensava. Al tercer moviment apareixen dos nous personatges del conte: el Rei, solemne i majestuós, i la princesa, amb els seus somnis romàntics.

El conte acaba, com no, amb la intervenció del gat cruspint-se l’ogre i aconseguint un castell per al Marquès de Carabàs. A l’últim moviment, la melodia caricaturesca del segon es transforma en una marxa reial, de la mateixa forma que el personatge del Marquès de Carabàs es transforma en l’espòs de la princesa, gràcies a l’astúcia del gat amb botes.