La Mar d’Amunt, per a banda simfònica

La Mar d’Amunt és la part més al nord de la Costa Brava. Tècnicament és el nom que rep la mar que va des del Cap de Creus fins a la punta de Cervera, ja en territori francès. Una costa del Mediterrani agresta, nua, oberta, espectacular i amb una gran història al darrera. Una costa que, personalment, he viscut des de molt petit, al Port de la Selva, on hi tinc casa i d’on és la meva família materna.

D’aquí ha sorgit la inspiració d’aquesta obra plena d’onatges marins que respira flaire catalanesc. A cada moviment hi he introduït una cançó popular catalana, dins de contextos diferents i contrastants:

“Nocturnal” evoca la fragància d’una nit d’estiu a la vora del mar. Una trompeta llunyana presenta una melodia popular melancòlica que dona pas a una de nova més contemplativa al registre greu. La remor de les onades s’escolta cada cop amb més agitació a mesura que va pujant d’intensitat. Un petit punt culminat s’assoleix per perdre’s amb la melodia inicial al registre agut.

“Esquitxos” és un moviment curt, fugaç i ràpid que descriu els esquitxos agressius de la mar dins un ritme imparable. De forma A-B-A, la part central incorpora una melodia popular presentada per la trompa, sempre envoltada d’aigua esquitxada. A la part final es combinen els dos temes de forma brillant.

“Amorosa” és l’espai tendre, dolç, nostàlgic i romàntic, que conforma el veritable cor de l’obra. Un sentiment líric i plaent es torna apassionat en el seu desplegament dins un moviment curull d’ecos jovenívols. També aquí, les onades tornen a crear l’agitació associada a tota mena històries amoroses.

“Vent del nord” clou l’obra amb la brutalitat característica d’aquest vent empordanès amb tanta personalitat i que tan sovint xiula en aquestes terres. Grans onades, sons de tota mena, dins un turbulent mar. La part central presenta una nova melodia popular d’accents modals, aportant el lirisme necessari dins l’intensiu teixit agressiu del moviment.

Salvador Brotons