Descripció
Autor
Instrumentació
Durada
Pàgines
Any composició
ISMN
Referència
La Sonatina para flauta y piano està configurada seguint el tríptic tradicional de moviments: ràpid – lent – ràpid. El primer d’aquests, Preludi, està inspirat en el concepte de preludi barroc com a peça preambular que incideix en una dificultat tècnica, aquesta és la raó de l’escriptura en forma de moviment perpetu. De totes maneres, el discurs no està exempt d’expressivitat gràcies a l’harmonia cromàtica disposada sobre una base tonal. La Nana, segon moviment, és una cançó de bressol sobre un suau ritme d’havanera, en ella la flauta xiuxiueja una melodia tendre que recorre les sonoritats del seu registre mig-greu.
La vinculació a món del jazz queda patent en el títol de l’últim moviment, (Riff), vertebrat per un motiu recurrent, que exposa la flauta en el primer compàs. En aquest moviment, apareixen elements bàsics del llenguatge jazzístic (sincopes, polirítmies, improvisació, etc). En concordança amb aquests paràmetres, la seva escriptura harmònica és molt més dissonant que ambdós moviments anteriors.
L’obra va ser estrenada per les professores Inma Fraile Castellano (Flauta) i Cristina de Juan Segovia (Piano) el 26 d’Abril de 2022, en el Orfeao de Leiria – Conservatorio de Artes (Portugal), en un concert emmarcat en el projecte CREAsmus, portat a terme pel Conservatorio Profesional de Música de Llíria.
Encara no hi ha ressenyes.