Sonata per a violí i piano

La present edició de la Sonata en La Major per a violí i piano està basada en el manuscrit que en conserva l’Orfeó Badaloní. La centenària entitat badalonina, fundada per Antoni Botey i quatre músics més, va rebre aquest manuscrit —conjuntament amb altres partitures— l’any 1974 per part de la cunyada d’Antoni Botey, Joaquima Alsina i Casanovas. Des de la mort d’Antoni Botey, l’any 1939, fins al 1974 la família havia conservat les partitures en un altell.

El diumenge 22 de març de 1914 Antoni Botey guanyà el premi extraordinari que l’Ajuntament de Barcelona concedia als millors alumnes de l’Escola Municipal de Música de la ciutat. Els tres aspirants al gran premi de violí (Antoni Altimira, Pablo Ibarguren i el mateix Antoni Botey) van interpretar el primer moviment del tercer concert per a violí i orquestra de Max Bruch. Aquest premi era molt important perquè implicava ser pensionat —l’equivalent a les beques actuals— per l’Ajuntament de Barcelona per ampliar els estudis al Conservatori de Brussel·les. Els estudis de violí que Antoni Botey hauria pogut fer al prestigiós Conservatori de Brussel·les es van esvair amb l’ocupació alemanya de Bèlgica l’agost de 1914 en el marc de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Sembla que la impossibilitat de marxar a Brussel·les va inclinar Botey a estudiar composició a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Enric Morera. Aquest és, doncs, el context previ de les quatre obres de cambra de Botey: la Sonata per a violí i piano (1916), seguida de la Sonata per a violoncel i piano (finals de 1916 i inicis de 1917), l’Elegia per a violí i piano (estiu de 1917) i, finalment, el Trio per a violí, violoncel i piano (febrer-març de 1918).

El títol del manuscrit indica “Sonata I per a violí i piano per Antoni Botey”, cosa que fa pensar que l’autor pretenia escriure més d’una sonata per a violí. Malgrat això, no hi ha cap constància que Antoni Botey arribés a escriure una segona sonata per a violí i piano. La sonata consta de tres moviments: Alegre enèrgic, Andante i Alegre – Scherzando. El manuscrit porta per data “Òrrius 14 – IX – 16” (14 de setembre de 1916). Es dona el cas que la família estiuejava en aquest poble, on també hi ha un mas conegut com a Can Botey.  Sembla, doncs, que Antoni Botey va aprofitar l’estada estiuenca a Òrrius de l’any 1916 per compondre aquesta sonata per a violí i piano.

Agraïm a Màrius Alfambra i Serrano la informació facilitada sobre Can Botey i també sobre la data en què Joaquima Alsina cedí les partitures a l’Orfeó Badaloní.

Marta Augé i Marc Renau