Señales-Trumpet

Tot el que s’esdevé en els vaixells em fascina de manera especial, per això quan vaig assabentar-me que antigament, durant més de dos segles en els vaixells transoceànics, les trompetes eren les encarregades, mitjançant “senyals”, de marcar els canvis de guàrdia, saludar els altres vaixells, avisar la tripulació per a les reunions o fer la crida per utilitzar els bots salvavides, aquest fet em va inspirar de seguida per a escriure aquesta breu peça. Al llarg de l’obra les tres primeres “senyals” es van alternant i repetint, i l’última com succeeix a la realitat, acaba amb un inevitable naufragi. Tot i trobar-se al mar, en un vaixell quasi sempre trobem la solidesa, la rutina, horitzons sense fi, la força, la quietud, solitud, vent o no, i tot. És la màgia de fer de la inestabilitat quelcom estable, que és el que sempre persegueixo en la meva música. (Jesús González)