Rebroll, Moviment simfònic núm. 1 per a banda

Rebroll va ser composta durant la tardor de 1982 i l’hivern de 1983. Un dels requeriments del segon curs de composició al Conservatori Superior de Música de Barcelona era escriure una obra per a vents. Així, vaig tenir la iniciativa d’escriure un petit poema o moviment simfònic per a banda, que vaig tenir el goig d’estrenar amb la Banda Municipal de Barcelona sota la meva direcció l’any 1984.

Vist l’èxit de l’obra, amb nombroses interpretacions arreu del món, a l’estiu del 2017 la vaig recopiar a l’ordinador, retocant lleugerament la instrumentació i, per motius pràctics, simplificant-ne l’orgànic: vaig reduir de quatre a tres el nombre de flautes, oboès i fagots.

Rebroll Opus 31 (1982) per a banda simfònica està inspirada en la frase del pensador català Francesc Pujols: “El pensament català sempre rebrota i sobreviu els seus il·lusos enterradors”.

Encara que la peça està concebuda en un sol moviment, s’hi poden trobar tres parts ben diferenciades amb els subtítols:

1. Guerra i desfeta
2. Silenci i desert
3. Esperança i rebroll

La primera, Allegro feroce, representa una nació que lluita desesperadament per defensar la seva cultura i identitat. Formalment, segueix una espècie de forma sonata amb un desenvolupament i una reexposició totalment modificada. La música transmet força, agressivitat i energia, i inclou un contrapunt creuat dels temes presentats per assolir un punt culminant.

La segona part, Largo statico, és reflexiva, introvertida i estàtica, i representa una reflexió sobre la cultura discriminada. El caràcter patètic d’aquesta secció s’expressa a través d’un diàleg entre el saxòfon tenor i el clarinet baix amb un pedal del timbal.

Progressivament, amb el vibràfon suggerint un raig de sol, la peça arriba a la tercera part, Tranquillo espansivo, on comença el rebrot, tal com el títol indica. Finalment, la música esdevé serena, lírica i tonal, amb un tema expansiu presentat pels clarinets. El tema inicial de la primera secció reapareix en els baixos, transformat pels colors brillants de l’arpa, els vibràfons i les flautes, abans de reprendre el tema líric de la tercera secció. Aquesta part està instrumentada de manera brillant i conclou amb una extensa i triomfal coda.

Salvador Brotons