Piezas para flauta sola: Ninfa Dríope, Aparición de Pan (Peces per a flauta sola: Nimfa Dríope, Aparició de Pan)

El 8 de febrer de 1972, Casanovas va ser convidat pel director del Conservatori Superior de Música de València, el seu amic i compositor Amando Blanquer Ponsoda, a participar en la novena sessió del cicle de conferències i concerts del curs 1971-72. Casanovas va impartir una conferència titulada L’activitat musical a l’Índia. Aquesta tractava sobre la seva llarga trajectòria musical a l’Índia, la seva col·laboració amb Rabindranath Tagore, els principals trets de la temàtica i harmonització hindús, així com els problemes derivats de l’europeïtzació. Les il·lustracions musicals van anar a càrrec del mateix Casanovas, que interpretà amb la flauta diverses ragues i raguinis índies, una raga panchana, i va estrenar les seves Tres peces per a flauta sola: Nimfa Dríope, Aparició de Pan  i Repòs.

Nimfa Dríope és la primera d’aquestes Tres peces per a flauta sola. Dríope és un personatge de la mitologia grega. N’hi ha diverses versions; la més coneguda explica que no era pròpiament una nimfa, sinó la filla única del rei Dríops, que cuidava els seus ramats prop del mont Eta. Allà va fer amistat amb les Hamadríades, nimfes dels arbres, de qui va aprendre himnes i danses que agradaven als déus. Segons Ovidi a les seves Metamorfosis, Dríope va anar a un mont amb la intenció de fer un sacrifici en honor a les nimfes. Enlluernada per les flors brillants d’un arbre, en va arrencar algunes, sense adonar-se que aquell arbre era, en realitat, la nimfa Lotis. Aquesta, enfadada, la va transformar en un altre arbre similar.

La història guarda una sorprenent semblança amb la de Siringa, la nimfa transformada en canya de riu per evitar l’assetjament lasciu del déu Pan. Alguns autors han confós ambdues figures, com Virgili, que a l’Eneida esmenta una nimfa anomenada Dríope que fou estimada per Faune, en una història que recorda clarament la de Siringa i el déu Pan.

Per compondre Nimfa Dríope, Casanovas es va inspirar en el Capriccio per a flauta sola del seu amic Robert Gerhard, qui li havia dedicat l’obra l’any 1949 en una de les seves estades a Barcelona, procedent de l’Índia. No obstant això, Casanovas li donà un estil menys

Aparició de Pan és la segona de les seves Tres peces per a flauta sola. Presenta un estil marcadament oriental i neoimpressionista. El títol al·ludeix al moment en què, segons la mitologia grega, el déu Pan apareix en una muntanya d’Arcàdia i comença a assetjar amorosament una de les nimfes anomenada Syrinx. La temàtica recorda la de La flauta de Pan de Debussy, titulada Syrinx per l’editor Jobert en la primera edició de 1927. Cal recordar que aquesta peça fou estrenada a París l’any 1913 pel professor de Casanovas, Louis Fleury, de qui aprengué aquesta cèlebre pàgina musical. Aparició de Pan està elaborada a partir de motius de la seva obra simfònica Ellen’s Vision. Impression Orientale, estrenada el 26 de gener de 1941 amb l’Orquestra Simfònica de Calcuta.

Gerhard va elogiar Casanovas com a multiinstrumentista de vent amb aquestes paraules:

“L’excel·lència de Casanovas com a saxofonista, flautista i clarinetista destrueix definitivament la tenaç llegenda del llavi esclau d’un sol instrument. L’embocadura del saxòfon no li fa malbé el llavi per a la flauta, ni viceversa. L’execució del ràpid trèmolo de llengua, el Flatterzunge dels alemanys, que ell domina a la perfecció no només amb la flauta, sinó també amb el clarinet —fet declarat encara impossible per molts clarinetistes— i fins i tot amb el saxòfon (!), no té, evidentment, el més mínim efecte nociu sobre la seguretat del seu llavi.” (Mirador, març de 1930)

Juan Francisco Cayuelas Grao