Partita dels temperaments

La Partita dels temperaments fou composta fluidament durant el mes de gener de 2001 per encàrrec del prestigiós guitarrista Gabriel Estarellas i del Centro para la Difusión de la Música Contemporánea.

Un cop més, en la meva obra he trobat la inspiració en els grecs, en aquest cas en la Tipologia dels Quatre Humors o Temperaments d´Hipòcrates. Hindemith, Nielsen i altres compositors han escrit sobre la mateixa temàtica en gèneres diferents. En aquesta obra tan sols he volgut descriure breument els quatre tipus de personalitat.

El Sanguini és un temperament impulsiu però també amable, sociable, confiat i extrovertit. La música ofereix varietat i contrast. Després d’una lenta introducció segueix un desenvolt i content Allegro amb alguna reminiscència de tarantel·la i música de dansa.

El Flemàtic és tranquil, immutable, controlat i persistent. Sol ser de principis raonats i profundament meditats. La scordatura de la cinquena corda a La bemoll dóna al moviment lent un cert aire pesant. Un crescendo gradual domina la part central arribant a un espai culminant tens. L’obstinat del principi retorna per cloure el moviment.

El Melancòlic és el temperament més desesperat i ansiós. La dolça melodia en el registre agut és evocativa i plantejada amb temps rubato. La part central és més dramàtica i intensa per tornar a la melancolia inicial.

El Colèric és el moviment brutal, exaltat, actiu, de ritme insistent de gran vitalitat. El tempo sense cap canvi d’unitat es manté fins al final en una demostració de força i determinació.