Joan de l’Ós, Poema simfònic per a orquestra de vent, solistes i cor (PARTITURA)

Adaptació per a la Banda Municipal de Barcelona d’Eduardo Betes (1992), (Barcelona, Novembre de 2023) i Jaumet (Octubre 2019)

Estrenada l’abril de 1936 al 1r Festival de Música Internacional Contemporània, al Palau de les Belles Arts, aquesta és potser una de les obres més significatives de la producció musical de Ricard Lamote de Grignon per a banda-orquestra de vent. Aquesta edició actualitzada de l’obra s’ha fet a cura del mestre Salvador Brotons i s’ha dut a terme a partir dels originals manuscrits que es troben a la Biblioteca de Catalunya – Arxiu de la Banda Municipal de Barcelona, que consten de: Partitura de 12-05-1931 (de 102 pàgines – 55cm), 10 particel·les instrumentals, i joc incomplet de particel·les vocals.

L’any 1913 Josep Maria de Sagarra va guanyar l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema Joan de l’Ós, que havia començat a gestar durant un viatge a Itàlia. ‘Joan de l’Ós’ és un dels poemes èpics que tenen l’origen en la cultura popular, com ara El mal caçador i El comte Arnau.

Música catalana per a banda

A diferència de l’orquestra simfònica, que al llarg de la història ha anat consolidant una plantilla estàndard, les bandes han tingut un altre procés formatiu i evolutiu. En aquest sentit, la Banda Municipal de Barcelona, creada el 1886, fou reestructurada a partir de 1915 pel mestre Joan Lamote de Grignon, el qual va confegir una plantilla −organitzada per famílies completes d’instruments de vent− que superava el 80 professors. Com a particularitat i, alhora, com a fet distintiu, en aquesta plantilla es completava la família orquestral de dobles canyes (oboès i fagots) amb un trio de xeremies (instruments propis de la cobla de sardanes) format per un tible i dues tenores. La presència d’aquests instruments que −en paraules de Lamote, “comuniquen al conjunt un relleu i una brillantor insospitats”− donen, tanmateix, el color que caracteritza bona part del repertori de música simfònica catalana, especialment si es tracta d’obres provinents del repertori de música original per a cobla.

(Jordi León)