Fra Garí, per a banda ampliada

L’ermità Joan Garí és el protagonista d’una llegenda montserratina situada en temps de Guifré el Pilós, segons la qual l’esmentat ermità es lliurà a dures penitencies en una cova de les muntanyes de Montserrat. El dimoni, decidit a temptar-lo, posseeix Riquilda, filla del comte Guifré, a través de la qual sedueix Garí i aconsegueix fer-lo caure en pecat. Aquest, horroritzat per la seva falta, en un moment de bogeria, mata la donzella i més tard, penedit dels seus actes, viatja a Roma per a demanar perdó al Sant Pare. Després d’una llarga expiació, Déu el perdona per boca d’un nadó fill del comte i, a més, la donzella retorna a la vida.

Aquesta llegenda ha estat objecte de diverses elaboracions literàries ―com són sengles poemes de Verdaguer, Maragall, Rusiñol o Sagarra― i de destacades obres musicals, com el poema escènic Fra Garí, d’Enric Morera, estrenat el 1906; l’òpera Garín, de Tomàs Bretón ―estrenada al Liceu el 1892 i que conté una sardana que es feu popularíssima a l’època― i el present poema Fra Garí, de Fèlix Martínez i Comín, escrit el 1963 per a dues cobles, arpa i timbales, on l’autor utilitza la sensualitat del so de l’arpa per a evocar la temptació.

Per tal de mantenir-se fidel a la sonoritat original, en la present instrumentació per a gran banda s’hi compten, també, el tible i la tenora que, alhora, li atorguen el timbre genuí de la música catalana.

Jordi León