Descripció
Autor
Adaptació
Format
Instrumentació
Plantilla
Durada
Pàgines
Any composició
ISMN
Referència
L’ermità Joan Garí és el protagonista d’una llegenda montserratina situada en temps de Guifré el Pilós, segons la qual l’esmentat ermità es lliurà a dures penitencies en una cova de les muntanyes de Montserrat. El dimoni, decidit a temptar-lo, posseeix Riquilda, filla del comte Guifré, a través de la qual sedueix Garí i aconsegueix fer-lo caure en pecat. Aquest, horroritzat per la seva falta, en un moment de bogeria, mata la donzella i més tard, penedit dels seus actes, viatja a Roma per a demanar perdó al Sant Pare. Després d’una llarga expiació, Déu el perdona per boca d’un nadó fill del comte i, a més, la donzella retorna a la vida.
Aquesta llegenda ha estat objecte de diverses elaboracions literàries ―com són sengles poemes de Verdaguer, Maragall, Rusiñol o Sagarra― i de destacades obres musicals, com el poema escènic Fra Garí, d’Enric Morera, estrenat el 1906; l’òpera Garín, de Tomàs Bretón ―estrenada al Liceu el 1892 i que conté una sardana que es feu popularíssima a l’època― i el present poema Fra Garí, de Fèlix Martínez i Comín, escrit el 1963 per a dues cobles, arpa i timbales, on l’autor utilitza la sensualitat del so de l’arpa per a evocar la temptació.
Per tal de mantenir-se fidel a la sonoritat original, en la present instrumentació per a gran banda s’hi compten, també, el tible i la tenora que, alhora, li atorguen el timbre genuí de la música catalana.
Jordi León
Encara no hi ha ressenyes.