El museu del temps

Encàrrec per a l’exposició “El museu del temps” realitzada al Museu de la Ciutat de Benicarló el novembre de 2008.

L’argument d’aquest espectacle-exposició centrava l’atenció sobre el fet del “temps com a objecte sòlid”. És a dir, quelcom revisitable a voluntat.

D’aquesta manera, durant els dies que va durar la intervenció artística, uns xiquets seleccionats entre els escolars de la zona, van enterrar joguines i altres andròmines que contenien una significació personal, amb la idea d’extrapolar-los de l’oblit i oferir-los, de manera ritual, a l’eternitat.

La música havia de contenir matisos de nostàlgia, tendresa i un hàlit d’esperança final. Es va optar per una composició tacada de colors de principis del segle XX amb lleus afegits d’improvisació modal.

Una sonoritat “antiga” com els objectes que s’havien d’enterrar i uns tocs de modernitat que havien de posar en tensió la situació de feliç desencís produïda pel concepte “enterrar” i tenir l’objecte eternament present.