Preludio, Aria e Cabaletta (flauta en Sol i piano)

Feia temps que volia escriure una obra original per a flauta en Sol i piano. Sent la flauta, per tradició familiar, el meu instrument principal, i també per l’estima que el meu pare tenia tant per la flauta en Sol com per la flauta baixa, ha estat un veritable plaer compondre aquesta peça.

La bellíssima sonoritat de la flauta en Sol en el seu registre greu es posa especialment en relleu. En canvi, el registre agut només s’hi fa present de manera puntual.

Es tracta d’una obra curta estructurada en tres parts encadenades, sense interrupció, i amb material temàtic propi. El Preludio és una breu introducció a l’Aria, més desenvolupada. La flauta, en el seu registre greu, dialoga de manera amable amb el piano a través de melodies plàcides, ben contornades i a tempo lent.

L’Aria es construeix a partir d’un únic tema, presentat inicialment per la flauta i posteriorment repetit pel piano, mentre la flauta desenvolupa nous dissenys més elaborats. S’hi arriba a un petit punt culminant en el primer ff de l’obra, que es dissol finalment en un silenci llunyà.

La Cabaletta és una forma procedent del bel canto italià que, després d’una ària lenta i expressiva, dona pas a una secció final més ràpida i virtuosística, en la qual el solista desplega les seves habilitats més tècniques. Des del punt de vista temàtic, desenvolupa només dos elements: el primer, derivat de la cua de l’Aria i de caràcter fluid, i el segon, presentat més endavant per la flauta, de caràcter més líric. Inclou una breu secció central amb curiosos efectes percutius a les claus de la flauta, abans de tornar a una reexposició transformada.

Una Coda encara més ràpida i efectista clou l’obra amb brillantor.

Salvador Brotons