Llegenda i Tarantel·la (violí i piano)

Llegenda i Tarantel·la van ser escrites el 1929, originalment per a violoncel i piano. En aquesta època, Margarida Orfila reprenia la tasca compositiva després d’uns anys dedicada a la família pel naixement i criança dels seus cinc fills. Són obres de maduresa, compostes quan l’autora ja havia consolidat un prestigi en l’escena musical catalana. Van ser estrenades conjuntament per la pròpia compositora al piano i el seu fill Francisco Alfonso Orfila al violoncel, el dia 11 de maig de 1941 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. La crítica va elogiar la inspiració de les obres, així com l’àmplia tècnica i el vigorós temperament del jove violoncel·lista. La música de cambra d’Orfila era ben coneguda dins del seu cercle i gaudia de gran acceptació. L’any 1959, a Barcelona, músics de renom com el violinista Jaume Llecha i la pianista Sofia Puche van interpretar en concert la versió per a violí i piano de Llegenda i Tarantel·la, juntament amb altres obres de la compositora.

Llegenda, també anomenada Impressió o Elegia, irradia una genuïna llum mediterrània; la seva melodia principal, cantada i fluïda, contrasta amb una secció central construïda sobre un motiu popular català. Tarantel·la, fidel al seu nom, mostra un caràcter briós i lleuger, típic de la dansa originària del sud d’Itàlia. Destaquen també els seus moments lírics i riques modulacions, captivant l’oient fins a culminar en un final vibrant i ple d’energia.