De casa nostra – Cinc melodies tradicionals catalanes

A l’hora de triar les tonades, vaig decidir alternar el que són veritablement cançons amb els aires de dansa, a més de combinar, tal com és habitual en aquests casos, tonalitats, modalitats i ritmes. Caterina d’Alió forma part de les anomenades “cançons de bugada” que les dones cantaven mentre rentaven la roba al riu i l’anaven picant. En la present glosa apareixen, volgudament, elements de la versió sardanística d’aquesta cançó feta pel compositor empordanès Pere Rigau (1868-1909) a començaments del segle XX . La Gala de Campdevànol és una dansa de caràcter cerimoniós i d’origen senyorial que no només la trobem en els programes dels esbarts sinó que continua vigent a l’esmentada població del Ripollès on es balla cada any per la Festa Major, el tercer diumenge de setembre. La gata i el belitre, es troba també en el nostre cançoner amb el nom de La capta del llop. És, doncs d’aquestes músiques que han donat suport a més d’un argument popular. Cançó del lladre, que segons Joan Amades és “la cançó de bandolers més cantada i la més harmoniosa i bonica de tonada”, és, alhora, molt il·lustrativa del parentiu existent entre algunes de les nostres tonades tradicionals i diverses danses renaixentistes. En aquest cas, es tracta d’un “tordió” (tourdion) d’autor anònim que trobem en un recull de danses europees del segle XVI. El musicòleg Enric Gispert (1925-1990) plantejava aquesta simbiosi que avui segueix oberta als especialistes que hi vulguin aprofundir. L’hereu Riera, és una cançó amb final feliç i, al mateix temps, una dansa, que per la seva popularitat, ha estat escollida com a cloenda d’aquest aplec de tonades.